dissabte, 28 de gener de 2012

La fugida

febrer 2011

19 comentaris:

  1. Bona idea plasmada, felicitats.

    Ja em coneixes i saps que sóc una mica maniàtic, per aixó m'atreveixo a dir-te que un format horitzontal podría anar molt bé amb el concepte de fugida. ;-)

    Però la idea és teva i m'agrada.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mínimal.
      T'agraeixo el comentari, es una mostra de confiança i aquests em permeten aprendre.
      La veritat és que no m'ho havia plantejat, i segurament tens raó, el que passa és que el context d'aquesta foto no m'ho permetia. Em va agradar la valla de totxos de darrera el semàfor i el fons (força homogeni) però si ampliava el camp de visió s'omplia d'arbres, troços de propaganda... que no em van agradar.
      Una abraçada amic.

      Elimina
  2. Òh! Ets únic!
    Bona no és...és boníssima poeta meu!
    Un bes!

    ResponElimina
  3. De vegades a mi també m'agradaria poder fugir... encara que fos per tornar un altre dia
    Per cert, aquests homenets del semàfor són realment així o els has tunejat? ho dic perquè els trobo molt originals, diferents als que hi ha a Barcelona. Aquests del teu poema fa l'efecte que estiguin fent gimnàstica.
    Ah! i m'ha agradat molt el comentari d'en Minimal, no perquè cregui que tingui raó -ja que jo no n'entenc d'això-, sinó perquè trobo que està bé que ens fem comentaris constructius que vagin més enllà de l'afalac, ja que aquests activen els mecanismes que ens guien cap a la creació. En aquest cas, jo he dedicat uns minuts a pensar en si hi podia estar d'acord o no, en si la tria del pla horitzontal o vertical depèn només de com entengui cadascú l'estètica, el format, etc. Es a dir, intercanviant opinions creixem, diferim, ens autoreafirmem, etc... produïm moviment, com els homenets aquests que fugen... i que acabaran tornant, no ho dubtis!
    Una abraçada gens fugissera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord amb tu des del "De vegades fins al fugissera 8tot i que no se si tornaria al mateix lloc un altre dia)". Aquest parell n'estaven farts de fer sempre el mateix...
      En relació als homenents, estan basats en la forma original del de color verd (de la zona perifèrica), el que passa és que com tot ha passat pel sedàs de la interpretació...
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Jo Àlex la trobo genial, d'on treus la imagnació?, la meva àvia sempre deia: val més fugir que morir! m'agrada molt la teva poesia visual, feliç setmana!

    ResponElimina
  5. Gràcies Remei...
    Els teus ànims sempre són un estímul....
    Abraçades

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies Marta.
    M'ha agradat la dita de la teva àvia, cada vegada es té menys en compte la saviesa de la gent gran...
    Salutacions

    ResponElimina
  7. Siempre con esa imaginación iconográfica que tanto tanto me gusta...

    Muy bueno Álex, mucho...

    Un fuerte abrazo, y buena semana,

    Db.

    Pd: (en cuanto a los títulos y tu pregunta, en esa ocasión la imagen fue antes, el nombre y los apellidos llegaron a posteriori...)

    ResponElimina
  8. Molt Bon dia! fa dues setmanes a Tarraghona em vaig quedar perplexa just al semàfor, perquè a Tarragona no passes, directament avances. Els homenets van corrents i donen una sensació de llibertat que és la que em recorda el teu poema.
    La fugida i la llibertat.
    una abraçada.

    ResponElimina
  9. Beaufitul, and so imaginative. I am following you from Rome, Italy.

    ResponElimina
  10. Gràcies Sandra.
    Llibertat !
    M'agrada aquesta visió positiva de la fugida...
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Francesca, i'm glad that the blogg likes... It's nice to have a follower from Italy.
    Thanks

    ResponElimina
  12. M'encantaria trobar un semàfor així! Justament a Som-hi hi ha un apartat de semàfors, sempre m'han agradat. Però aquest és genial!
    Felicitats!

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies.
    Ja fa temps que de tant en tant passo pel teu per descobrir curiositats d'aquestes que ens envoten.

    Aquest està a la vora de ca meu però els seu ocupants es van cansar d'haver d'estar sempre allà, avorrits...

    ResponElimina
  14. Un imatge deliciosa i evocadora..., quantes interpretacions podem fer... Felicitats pels teus treballs, excel·lents tots ells.

    ResponElimina