divendres, 9 de desembre de 2011

Sense títol

setembre 2008

8 comentaris:

  1. Com m'agraden els teus jocs visuals, enhorabona, sempre em sorprens.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Ospa Alex! Que poc eixerida em fas sentir! Què coi deus voler dir amb aquesta corona sobre la columna? (potser no és una columna) amb el "re" dins? quelcom sobre la monarquia...? Aviam ... és de fa tres anys, per tant, no provaré de contextualizar-ho amb la situació actual... renoi! sóc ben beneïta... no ho entenc... me'n vaig a escampar la boira aviam si de sobte se m'il·lumina el magí... avui la lluna ha fet el ple, no pas com jo!
    Salut i discerniment per a mi!

    ResponElimina
  3. gràcies Mínimal, aquest és un dels objectius que em proposo...

    ResponElimina
  4. Violant
    Pensa, pensa...
    Jo sóc republicà de mena...

    ResponElimina
  5. tu si que ets el rei de la poesia!!
    entro al teu bloc,..i som ric!!!
    mERcI

    ResponElimina
  6. Bé, ja he tornat. La boira he escampat i el sol m'ha enlluernat, així que potser encara que no ho vegi massa clar cantaré aquella cançó popular que els avis entonaven quan anaven a segar. Més d'una vegada havien hagut de fugir i amagar-se al bosc en veure despuntar, de cop i volta, un parell de tricornis apareguts com per art de màgia per aquells viaranys...: Si el rei vol corona, corona li darem... que vingui a Barcelona i el coll li tallarem... lalalaralala lala lalala!!
    Molt bon inici de setmana! Visca els dilluns!

    ResponElimina
  7. Gràcies Lalena pel teu comentari.
    M'encanta, sobretot haver-te fet somriure (és un gust), per la resta, jo prefereixo ser un sense títol, je je

    ResponElimina
  8. Vioant ben retornada (i mira que feia molt de fred avui) .
    Vas bé, aquests són els que deien que aquest que ens representa és més tou que un tall de llom, no? ja, ja quina cançó.
    Tens raó que el poema és antic, en el seu moment era un simple joc visual entre la forma de la lletra, la paraula i la contradicció amb el títol.
    Ara sembla que es farà realitat si no que li preguntin a l'Iñaqui que fàcilment es quedarà sense títol (i així mirar cap a una altra banda com si no hagués passat res).
    Salut

    ResponElimina