divendres, 18 de novembre de 2011

Reflexió

novembre 2011

Reflexiono...
i em preparo pels cops que vindran...

22 comentaris:

  1. Pues creo que vamos a necesitar unos cuantos botes.... muy bueno!!

    ResponElimina
  2. Jo normalment em faig el cop i després reflexiono... sempre m'agafen desprevinguda, ;). Bon cap de setmana! M'encanta el teu blog!

    ResponElimina
  3. Si,si, boníiiiissssimmmm!!!

    L'haurem de portar a prop perquè tal i com és presenta el panorama, em sembla que... patirem!

    Reflex-ionaré!

    eva

    ResponElimina
  4. Felicitats Àlex per la teva reflexió, la comparteixo al 100%.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Molt oportuna. Comparteixo la teva reflexió

    ResponElimina
  6. És super original, m'agrada moltíssim!
    Enhorabona!
    Un abraç.

    ResponElimina
  7. jajaja del teu poema haurà vingut la desdefinició del jesus?, boníssim!
    una abraçada. Jo mira que vaig penjar el chapapote però em sembla que d'aquesta no ens salva ni Déu.

    ResponElimina
  8. Gràcies remei, els teus comentaris són afalagadors...

    ResponElimina
  9. Je, je, y con el olor intenso que tiene ya verás como acabamos...
    Moltes gràcies, Núria.

    ResponElimina
  10. A vegades passa això de que et cauen els cops i no saps ni d'on venen, per això ve bé tenir-ne un pot sempre a punt...
    Gràcies Ventafocs.

    ResponElimina
  11. gràcies Eva.
    Em sembla que s'han acabat els oros i ara pinten bastos, i tal com venen haurem de reflexionar i procurar que no ens flexionin...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Buscant un guariment pels cops, el pot m'ho ha posat fàcil...
    gràcies Ninona per passar-te

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies Pep.
    Esperem no haver-lo de fer servir massa.
    Salutacions...

    ResponElimina
  14. El chapapote eren aquells "unos hilitos como de plastelina...", oi?
    Em sembla que vaig corrent a la farmàcia abans de que s'acabin els sprais.
    Gràcies.

    ResponElimina
  15. Hem tingut la mateixa idea- Ahir vaig penjar al facebook aquesta desdefinició, que penjaré demà al blog:
    REFLEXió. Calmant que cal aplicar contra el dolor que ens causa la política, abans d'anar a votar.

    ResponElimina
  16. Jesús quan he llegit el comentari de la Sandra no entenia res (a més repassant el teu blog no hi veia cap desdefinició que hi fes referència).
    Seria una grata coincidència si no fos que la seva certesa fa bastanta por...
    Tindrem 4 anys de dolor, de reflexió i d'aplicació de remeis contra el dolor (l'esperança no cal perdre-la).
    Salutacions i coincidències.

    ResponElimina
  17. Reflex i ono màstica.
    Amb màstecs i mastegots?

    ResponElimina
  18. He voltat per totes les farmàcies i ja no en queden!!!!!
    però he aprofitat i ja m' he quedat amb tots els preservatius, pastilles avortives,...d' aquí a poc em faré d' or al mercat negre!!!

    ResponElimina
  19. Malauradament Jordi fa tota la pinta que aquest serà el llenguatge que anirem sentint i patint, i començo a dubtar si n'hi haurà prou amb les mesures palatives del dolor...

    ResponElimina
  20. Ja, ja anònim/a tu sí que fas evident aquella màxima que cada crisi és una oportunitat ...

    ResponElimina