dissabte, 26 de novembre de 2011

Nous horitzons

desembre 2008

10 comentaris:

  1. Ya me parecía a mí que la cigarra no estaba equivocada. Que al final, la hormiga se ha pegado toda la vida currando sin echarse un cante ni un baile para terminar como todo hijo de vecino a la deriva y sin salvavidas.
    Saludos

    ResponElimina
  2. Muchas gracias Nuria.
    Con estas ánimos seguro que sigo...

    ResponElimina
  3. Dámaso es genial, le has dado un giro buenísimo.
    Yo me referia a los inmigrantes que se juegan la vida para llegar al "paraiso" y tu le has dado un nuevo contexto con tu comentario...
    Gracias por pasarte i dejar este regalo...

    ResponElimina
  4. sí, quin desempar, i quina vulnerabilitat.
    és una de les raons per les quals o miro mai les noticies. m'encanta.M'asseuria en algun racó amb la llibreta... una abraçada.

    ResponElimina
  5. La imagen es bella,poética y triste.Saludos artista.

    ResponElimina
  6. "Nous horitzons", potser un futur millor, segons la teva metàfora, però de vegades és sosté com en la imatge en quelcom molt fràgil i..., si no ho intentes què....
    Com sempre, molt bona.
    eva

    ResponElimina
  7. Relament Sandra mirar les notícies fa fins i tot mandra. Dóna la sensació que el control el tenen uns altres, que ens han posat el caramel a la boca i ara ens tenen ben agafats. Tot i això crec que lo del racó i la llibreta encara és possible.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Realmente Susu no podias describirlo mejor. Buscaba contrastar la épica de estos trabajadores que marchan de sus casas i sus gentes hacia una aventura de final no solo incierto si no que muchas veces infeliz i triste.

    Grácias por pasarte.

    ResponElimina
  9. Gràcies Eva.
    Està clar que tot i la fragilitat de la situació, si no t'hi llences et queda sempre aquella recança de no haver fet el que tocava. El futur si no el tries et tria ell a tu...
    Gràcies pel comentari

    ResponElimina