dijous, 10 de novembre de 2011

A Montserrat Roig

Diuen que quan l'hivern arriba
tot s'oblida,
fins i tot el combat.
I que les flors, fràgils ballarines,
no surten per por a la ferida del glaç.

Diuen que quan l'hivern arriba
tot és fred, mort o glaçat... 


Ben mirat
mai he entés perquè ens ho diuen.

8 comentaris:

  1. Ens ho diuen per fer-nos desistir de la nostra lluita, esclar, però nosaltres no ens deixem enganyar i persistim en el nostre afany, ben abrigats esclar...
    Una poesia i un homenatge colpidors. Felicitats!

    ResponElimina
  2. Gràcies per aquest homenatge...ha estat un moment preciós!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Gràcies Remei
    Avui tocava canvi de registre... i celebro que t'hagi agradat

    ResponElimina
  4. Gràcies Sandra.
    També m'ha agradat molt la teva entrada.

    ResponElimina
  5. Suau oblit, si de cas.
    Plàcid hivern
    el de la seva memòria.

    ResponElimina
  6. L'hivern és la latència de moltes coses, i precisament quan poden covar-se de ben noves.

    ResponElimina