dilluns, 7 de novembre de 2011

El tendó d'Aquil·les

febrer 2011

10 comentaris:

  1. Magnífica Àlex, la força de la vida, una composició que m'agrada molt amb unes tonalitats estupendes i un concepte molt ben plasmat.

    No sé perquè em recorda quelcom... ;-)

    Felicitats.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Ja ho veus, quan t'he vist no m'ho podia creure... Casualitat o curiositat per allò que ens envolta?
    De fet m'ha encantat aquest creuament de camins, ja saps com m'agrada la teva obra.
    Arreveure, je, je.

    ResponElimina
  3. Aquesta peça poètica, m'agrada especialment perquè em transmet optimisme.

    Em suggereix que davant de moltes esquerdes que podem viure, es possible trobar un camí per continuar sent i vivint, la planta ho ha aconseguit i no sé on té les arrels i d'on agafa la força però mira-la, plantant i mai millor dia la seva presència.

    Com sempre, felicitats per la teva obra!

    Fins aviat (eva)!!!

    ResponElimina
  4. Eeeeps Eva, benvinguda de nou...
    La planta, aparentment dèbil, ha aconseguit colar-se per l'esquerda de l'aparentment fort. Tota una bella contradicció.
    També m'agrada però la lectura que fas, ple d'esperança...
    Una gran, gran abarçada.

    ResponElimina
  5. Remei, ja ho has dit tu, la planta ha trobat el punt dèbil per on sortir-se'n. No hi ha barreres !
    Salutacions

    ResponElimina
  6. la silueta d' alguna muntanya,..potser la mola?
    una boca tancada mossegant-se la llengua,...
    david contra goliat,..
    quin plaer haver trobat aquesta poesia!!
    gràcies,..
    espero que els nostres camins també es tornin a trobar

    ResponElimina
  7. Ostres això si que és trobar-li significats (boníssims per cert). Jo però em quedo amb el de David contra Goliat...
    Celebro que t'agradi aquesta poesia i ja saps, aquí estan.
    Gràcies a tu per passar-te i comentar.

    ResponElimina
  8. Alex,
    apunta't a l'homenatge de Montserrat Roig, -si vols, clar- es tracta de que el 10 de novembre la
    xarxa ret homenatge a la vida i obra de Montserrat Roig, era plena d'amor per la literatura i de feminisme! :) pots fer servir el teu estil si vols... ara que aquest poema per la poesia escrita per les dones, és extraordinari.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. M'hi apunto però utilitzant un poema escrit que vaig fer ja fa temps en relació a les dones lluitadores... Tens raó, aquest poema del "tendó d'Aquil·les" també fa referència a la lluita dels/les que van contracorrent...
    Gràcies per la informació i el comentari.

    ResponElimina