divendres, 16 de setembre de 2011

Sense Títol

desembre 2007

6 comentaris:

  1. Tant de bo fos així, que som riures... Millor ens aniria el món! poder podem començar proposant-nos fer un somriure cada matí al veí/veïna, al carter/cartera, a l'escombriaire, l'amic/amiga, el germà/germana... I a poc apoc anar construïnt un món una mica més somrient. Aquesta obra teva, però, ja n'és un primer pas, ja que ens fa somriure a tots/totes qui la veiem. Enhorabona!

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó anònim/a. Tot es fer-nos el proposit de començar amb un bon somriure...

    ResponElimina
  3. ja, ja, ja, ja, ja, je, je,je, je, je,.... i pensar que de vegades ens oblidem de somriure!

    ResponElimina
  4. ja ho pots ben dir...
    I que bé que et quedes després d'un bo riure...

    ResponElimina
  5. cadascú tria el material del què vol estar construït, de riures, de plors, de fang, de neu,...
    m' agrada la senzillesa i la lucidesa!

    ResponElimina
  6. Gràcies anònim/a. llegeixo el teu missatge i penso que m'agrada que hagis volgut fer esment a la senzillesa i la lucidesa, i som ric... .

    ResponElimina