diumenge, 21 d’agost de 2011

Paraules efímeres...

setembre 2009
Les paraules neixen, creixen, es reprodueixen i moren...

Algunes però, duren el temps just per sentir-les.

6 comentaris:

  1. ... i algunes, segons diuen, se les endú el vent.
    Algú sap on?
    De fet, si seguim el concepte etimològic de la paraula d'orígen grec... efímer, durada d'un sol dia...

    ResponElimina
  2. sempre he pensat que les paraules son de sorra, m'encanta el poema, fas realitat del pensament.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Gràcies Tarannà. Cert és que a vegades se les emporta el vent, però aquest no sempre bufa...

    ResponElimina
  4. Gràcies Sandra, més venint d'algú que domina força el terreny de les paraules.

    La idea que tenia era la de barrejar-jugar amb un discurs biològic i el sentit polisèmic de reproduir i sentir.

    Salut

    ResponElimina
  5. Torno al teu cau, per dir-te que he tancat per uns dies, vull fer canvis importants i assimilar algunes coses. Però entro al meu d'esquitllentes i sóc un ull d'ombra. Una abraçada Alex.

    ResponElimina
  6. jajajjaja!
    Genial la teva resposta Àlex!!!!

    ResponElimina